La campanya d'estètica NIMBY d'Esquerra

Tinc pendent un post per parlar de les “campanyes NIMBY” que fan servir els diferents partits catalans i donant exemples de com cadascun d’ells han utilitzat aquests moviments amb fins electorals. Els que ja han llegit el post “El NIMBY com a arma electoral” que vaig fer temps enrere, ja sabran que dins el meu rànquing de “partits NIMBY” el primer lloc se l’emporta PxC pel seu implacable ús d’aquesta arma, però molt a prop seu també hi trobem partits com les CUP, el Partit Republicà o ICV, entre altres. Tot i així, cap dels partits grans s’escapa d’haver potenciat més directa o indirectament moviments d’aquests amb fins electorals. Segurament la classificació de tots ells es podria diferenciar entre aquells partits que no s’amaguen en demostrar la seva vinculació (com seria el cas d’Esquerra en multitud de NIMBYs i amb el NO a la MAT com a cas paradigmàtic) i aquells partits que desperten més reticències a mostrar les seves estratègies de desgast i protesta per mobilitzar les grassroots (com seria el cas dels partits més grans, PSC i CiU, que en ambdós casos acostumen a camuflar intencionadament el seu suport a aquests moviments).

Intentaré parlar de tot això més endavant, però de moment aquí va un post que demostra com les “campanyes NIMBY” són extensibles a tots els temes i a totes les causes.

Si es pot destacar una virtut de les “campanyes NIMBY” (que es podrien definir com aquelles campanyes que fa ús de les eines comunicatives habitualment utilitzades pels moviments NIMBY) sens dubte aquesta virtut seria el seu major grau d’efectivitat. Tant per la seva vessant de màrqueting de pocs recursos (Guerrilla i Internet) com per la seva vessant de mobilització de grassroots, les campanyes NIMBY són òptimes perquè generen un alt impacte entre la població amb les mínimes despeses. El perquè de la seva efectivitat es deu al bon tractament mediàtic que han rebut les plataformes veïnals fins el moment, ja que això ha facilitat que identifiquem les formes d’expressió habituals d’aquests moviments als valors que generalment els mitjans els hi atribueixen (proximitat, justícia, confiança, victimisme, etc.). Certament, els mitjans han afavorit al desenvolupament d’una relació icònica entre les imatges més característiques dels NIMBYs (senyals d’STOP, de prohibició, de perill...) amb aquests valors i, llavors, és a partir d’aquest filtre que partits com Plataforma per Catalunya han trobat una finestra d’oportunitat per treure’n un rèdit electoral, ja que tan sols utilitzant el nom de “plataforma” i dissenyant un logotip amb una creu en forma de “tatxadura” (elements representatius dels NIMBYs) això ja l’ha afavorit a posicionar-se en favor seu en relació als mateixos valors que han inculcat els mitjans. Dit d’una altra manera, Plataforma per Catalunya s’ha apropiat dels valors atribuïts als NIMBYs tan sols adoptant una estètica similar a la que aquests moviments acostumen a presentar.

Un altre exemple relativament recent de com els partits polítics utilitzen aquestes icones per difondre el seu missatge, el trobem en la nova campanya que ha llençat Esquerra Republicana d’STOP a la retallades socials. Les simil·lituds amb el logotip de la plataforma NO a la MAT , per posar un exemple, són evidents i identificables a simple vista.

L’encerta Esquerra a l’adoptar una estratègia d’aquest estil? Sincerament, ara per ara no m’atreveixo a respondre amb un sí o un no perquè ni crec que aquesta sigui una campanya significativa, ni crec que pugui posteriorment avaluar-ne el resultat, però en qualsevol cas en diré els seus pros i contres. A favor juga que a l’utilitzar l’estètica NIMBY, Esquerra s’apropia dels valors i atributs imputats als moviments veïnals. Amb això aconsegueix acostar-se novament a aquella part de l’electorat (majoritàriament jove) que va perdre en les darreres eleccions com a càstig per la percepció d’un relatiu relaxament en l’eix nacionalista. Efectivament, amb una campanya així ERC pot guanyar una imatge de major radicalitat, de major proximitat, de major espontaneïtat, de major integritat, de major dinamisme, de major activisme, més d’esquerres, més catalanista, etc. No obstant, a la vegada que el partit recupera aquests atributs, Esquerra també s’està limitant de cara a futures campanyes. Una acció puntual sens dubte no variarà la imatge general del partit, però si Esquerra manté l’estratègia d’utilitzar campanyes d’estètica NIMBY, llavors se li acabaran atribuint també tot allò sobre el qual porta anys procurant sortir-ne: temporalitat, temperament, egoisme, informalitat, manca de serietat i de professionalitat...En definitiva, Esquerra podria perdre tot l’electorat més proper a la part central dels dos eixos per tornar a posicionar-se com la quarta força política de la cambra. En qualsevol cas, l’estratègia de les campanyes amb estètica NIMBY és una qüestió d’adopció de certs valors i atributs (percebuts) que tant poden jugar un paper clau per emmascarar la cara més amarga del partit (com el cas del partit feixista PxC) com ser una limitació de cara a determinats col·lectius socials.
GLbonafont
No comuniquis, involucra!